Conta un cherokee nord-americà que un home buscava desesperadament a Déu però no prestava atenció a la seua presència en tantes senyals. Conta així:«Un home va xiuxiuejar: Déu, parla amb mi! I un rossinyol va començar a refilar. Però l'home no li va prestar atenció. Va tornar a demanar: Déu, parla amb mi! i un tro va ressonar per l'espai. Però l'home no li va donar importància. Va demanar novament: Déu, deixa veure't! I una enorme lluna va brillar en el cel profund. Però l'home ni es va adonar. I, nerviós, va començar a cridar: ¡Déu, mostreu-me un miracle! I va nàixer un xiquet. Però l'home no es va inclinar sobre ell per admirar el miracle de la vida. Desesperat, va tornar a cridar: Déu, si existeixes, Toca'm i deixa'm sentir la teua presència ací i ara. I una papallona es va posar, suaument, en la seua esquena. Però ell, irritat, la va apartar amb la mà ».
«Decebut i entre llàgrimes va seguir el seu camí. Vagant sense rumb. Sense preguntar res més. Només i ple de por. Perquè no va saber llegir els senyals de la presència de Déu ».
No hay comentarios:
Publicar un comentario